Castell d’Escornalbou

Sant Miquel d’Escornalbou s’assenta en el turó de Santa Bàrbara de 649 m. d’alçada, damunt de Duesaigües. El lloc apareix anomenat per primera vegada el 1153 com a fita del terme de Siurana. Cap el 1162 es començà a  construir per ordre del rei Alfons I el Cast com a Convent/Monestir de canonges Agustinians que el poblaren fins el 1574. L´església es construí l’any 1170 i fou consagrada  el 1240 per l’Arquebisbe de Tarragona Pere d’Albalat. El 1580 s’hi establí una comunitat de Franciscans recol-lectes. A principis del segle XIX el monument va ser saquejat durant la guerra del francès. El 1822 fou clausurat. El 1835 les edificacions sofriren els estralls de la desamortització de Mendizábal.  El 1843 passà a mans del vice-cònsol britànic a Tarragona, John Bridgman que ho comprà per explotar les mines de barita de la falda de la muntanya. Cap a finals de segle  l’adquirí l’il·lustre reusenc Eduard Toda i Güell que el restaurà segons el seu propi criteri com a vivenda personal, incorporant-t’hi torres i altres elements que no concordaven amb l’estil inicial del monument. L’any 1926, el Sr. Toda  el cedeix a l’Arquebisbat de Tarragona. L’Any 1941 es revenut, un mes abans de la mort de Toda, al comerciant, també de Reus Josep Mª Llopis i Borràs.  A finals dels anys 70 el conjunt monumental passà a ser propietat del Banco Urquijo.  Des del 1983 pertany conjuntament a la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya.