Duesaigües és un poble ubicat a la comarca del Baix Camp, dins d'una antiga jurisdicció senyorial coneguda com la Baronia d'Escornalbou.

Els pobles de la Baronia es troben en plena Serralada Prelitoral, arremolinats al voltant de l’eix Nord - Sud definits per la Serra de Pradell i la Serra de l’Argentera, entre la Serra de Llaberia, al sud-oest, la Serra del Montsant, al nord, i la Serra de Prades, al nord-est.

La Baronia s’articula al voltant del seu punt més alt, el pic de Santa Bárbara (a aproximadament 600m sobre el nivell del mar), on s’erigeix el Castell-Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou. Les vistes des del castell i des de l’ermita de Santa Bárbara que hi ha al cim permeten divisar des del Delta de l’Ebre fins més enllà de la ciutat de Tarragona, amb les crestes de la serra circumdant erigint-se com un mur defensiu a l’esquena. Així, des de dalt del castell, hom pot divisar les singularitats morfològiques i climàtiques que converteixen la Baronia en un paratge de gran interès natural i paisatgístic.

Així doncs, la particular ubicació del poble, en el centre geogràfic de la Baronia, fa de Duesaigües un centre d’operacions perfecte per apropar-se a conèixer el nostre entorn més proper. Des d’aquí, neix una xarxa espessa de camins i senders que ens duran, en un sentit, fins al mar tot seguint els marges de pedra seca fins arribar primer al pantà de Riudecanyes i a les grans extensions agràries de la plana tot seguit. En l’altre sentit, direcció l’Argentera, podem accedir al GR-7 mentre costegem barrancs i cingles entre boscos mixtos de pins, roures i alzines.

Des d’aquesta ubicació privilegiada i tranquil·la doncs, hom pot accedir, caminant o en bicicleta, fins a espais singulars del terme.  Però també amb cotxe ja que la nostra ubicació permet accedir sense renunciar a la pau i a la tranquil·litat del nostre poble, a les diferents destinacions turístiques del Camp de Tarragona.

Alguns exemples singulars  en quant a paisatges poden ser la comarca veïna del Priorat i la Serra  del Montsant (a partir de 20 minuts i famoses pel seu vi i per la duresa del seu entorn), les Muntanyes de Prades (a partir de 30 minuts  i amb els seus encantadors pobles i racons disseminats), la Serra de Llaberia (a 30 minuts i coronat per la imponent mola de Colldejou), o al poble de Mont-roig del Camp on podreu admirar els racons que van inspirar artistes de projecció internacional com Gaudí o Miró (a 20 minuts).

Referint-nos a contextos urbans, important mencionar la ciutat de Reus (a 20 minuts i famosa fonamentalment pel modernisme de Gaudí), la vila marinera de Cambrils i les platges de sorra fina de la Costa Daurada (a partir de 20 minuts) i finalment la ciutat de Tarragona (a 30 minuts), famosa pel seu patrimoni romà i capital de la província.

Característiques del  terme:

Tornem de nou sobre les nostres passes fins a la Baronia per mencionar com la riquesa paisatgística es deu en gran mesura a la diversitat de formacions rocoses de l’entorn. Des d’un punt de vista geològic, existeixen dos mons clarament diferenciats, corresponents als grans esdeveniments tectònics que van passar a l’Era Primària o Paleozoica, en primer lloc, i a l’Era Secundària o Mesozoica, més tard.

Així doncs, el relleu muntanyós que podem veure està format per una seqüència sedimentària d’arenisques i conglomerats (a la part de sota), de color rogenc, i per calisses (a la part més alta), de color blanquinós. Aquests sediments es van depositar durant l’Era Secundària sobre les restes desmantellades d’una antiga serra de l’Era Primària, molt més antiga. Las roques d’aquesta són de tipus metamòrfic (pissarres, principalment) i magmàtic (granits), aflorant en innumerables punts de la Baronia.

En aquest substrat majoritari és on hi trobem el gruix de les espècies vegetals presents al terme per un costat, als vessants solejats i per altra, els vessants ombrívols. A les solanes, destaca la presència del pi blanc amb les seves espècies associades, els romanís i les farigoles, els aladerns, les estepes, els garrics, etc.

En l’altra vessant, l’obaga, amb el predomini d’un alzinar de gran maduresa i bellesa, instal·lat a les faldes del Castell i amb les espècies que el caracteritzen: els cirerers de pastor, els brucs boals, els arítjols, els marfulls, etc.

Les diferències en els tipus de roques donen lloc també a diferències en els sòls: tot i que les arenisques i conglomerats aporten sílice (quarsos) al sòl, les calisses que hi ha damunt són les que determinen que el tipus de sòl de les zones altes siguin fortament alcalines.

És en aquest substrat abrupte que hi destaca la presència d’una de les espècies de major valor botànic al terme, com és el teix, protegit en la zona PEIN de les serres de Pradell i l’Argentera. La seva presència en les parets dels cingles calcaris n’afavoreix la preservació sent un dels grans valors ecològics del terme.

En canvi, tot el substrat cristal·lí de pissarres i granits sobre el que s’assenten aquestes roques sedimentàries aporten gran quantitat de sílice al sòl, acidificant-lo i conferint-li propietats molt diferents als de les zones més altes.

En aquest sentit, el caràcter silícic del sòl proporciona a l’alzina surera un espai d’adaptació únic a les comarques tarragonines, amb la presencia de la Sureda més meridional del Principat. Aquesta la trobarem a l’anomenat pla de les suredes, rodejant el Castell Monestir d’Escornalbou.

Entre la riquesa del patrimoni geològic de la Baronia, podem destacar els fòssils que apareixen en les calisses juràssiques i cretàciques de la zona de la Mola de Colldejou, l’espectacular erosió alveolar de les arenisques i conglomerats rogencs i a les mineralitzacions –que en el seu dia van ser explotades en algunes mines ja abandonades– del substrat paleozoic.

En aquest sentit l’activitat minera ha representat una activitat econòmica important de la zona, amb la presència de mines de plata de l’època dels romans al terme veí de l’Argentera.

L’altra gran activitat econòmica històrica ha sigut l’agricultura però la Baronia ha patit els progressius èxodes rurals del llarg del segle XX i on abans hi havien cultius avui el bosc ha restaurat el seu ordre. Així els cultius d’avellaners i de vinya, les dues de gran importància, s’han pràcticament perdut i tan sols queda  actualment un cultiu bastant residual de l’olivera de la varietat arbequina sota la denominació D.O. Siurana.

Totes les característiques del paisatge fan que el nostre medi s’hagi enriquit al llarg de milions d’anys a nivell  ecològic caracteritzant finalment la seva fauna amb una gran representativitat del conjunt d’espècies típiques del bosc mediterrani. Així doncs, entre les espècies del regne animal presents a la Baronia hi trobem la quasi totalitat dels mamífers típics dels ecosistemes mediterranis com poden ser el senglar, el toixó, la mostela, la fura,  la guineu, el conill, el gat mesquer, l’eriçó, l’esquirol, la rata cellarda, etc.

Entre les aus podríem destacar les mallerengues carbonera i blava, les cotxes fumades, els tallarols, els picots, els capsigranys, els abellerols, les puputs, les àguiles cuabarrada així com multitud d’espècies que venen a protegir-se del fred continental a les rodalies del pantà. Especialment important mencionar la costum de la gavina capnegre de pujar als capvespres hivernals a alimentar-s’hi. 

En definitiva, el caràcter del nostre poble es deu a la gran riquesa i duresa del paisatge de muntanya que predomina al nostre voltant. Un caràcter de vegades sec, com el Mestral que ens acompanya als hiverns. Però també obert, potser fruit de la nostra mirada cap a la Plana, cap al Mar. Esperem que tot plegat us convidi a venir a coneixe’ns. La Baronia en general i Duesaigües en particular, us espera amb els braços oberts.